El barret sorgeix com una necessitat per protegir-se del sol i la pluja, principalment entre la pagesia. Els primers barrets eren fabricats principalment de feltre i de llana. Els barrets dels antics eren generalment blancs com ho observem en molts gots pintats que ens queden de l'antiguitat. Sòfocles fa aparèixer a Ismena la més jove de les filles d'Èdip adornada amb un d'aquests barrets quan havent-se escapat de Tebas va ser a Atenes ajuntar-se amb el seu pare.
En l'Edat Mitjana, els barrets eren un marcador d'estatus social i s'utilitzaven per destacar certs grups, com per exemple els jueus, que s'havien d'identificar portant un Judenhut (barrets usualment grocs i punteguts o quadrats), marcant-los com a objectius de l'antisemitisme.
Els barrets per a dones d'aquesta època anaven de simples bufandes per a fer hennin (barrets en forma de con portats per dones de la noblesa europea).
En temps de Carles VI de França van començar a usar-se barrets al camp. En el de Carlos VIII es va introduir el seu ús a les ciutats però tan sols en temps de pluja. En el regnat de Lluís XI ja s'havien generalitzat més i es portaven en tot temps estenent el seu ús a les nacions veïnes. Consta que Carles IV de França portava barret de castor en fer la seva entrada en Ruan en 1494. Aquest barret estava folrat de vellut carmesí i portava en la rematada una borla de fil d'or.
Els grans van començar després a usar-los guarnits de plomes, cordons i altres ornaments mentre el clergat i la plebs continuaven portant còfies o capirots. Més endavant, l'ús del barret va ser generalitzant variant la forma segons l'època.
El terme barreter (milliner en anglès) ve de la ciutat de Milan, on eren creats els barrets de millor qualitat del s.XVIII. La barreteria era tradicionalment una ocupació de dones, ja que no només creaven barrets sinó que elegien adorns i accessoris per completar el vestit.
A la primera meitat del s.XIX, les dones utilitzaven barrets que gradualment es feien més grans, decorats amb cintes, flors, plomes i ornaments de gasa. A finals de segle es van introduir molts altres estils, entre ells barrets d'ala ampla i corones planes, la maceta i el toc. A mitjans de la dècada de 1920, quan les dones es van començar a tallar els cabells, van elegir barrets que abraçaven el cap com un casc.
La tradició d'utilitzar barrets per carreres de cavalls va començar al Royal Ascot a Gran Bretanya, que manté un estricte codi de vestimenta: tots els invitats han de portar barret. Això es va adoptar a altres esdeveniments d'aquest caire als Estats Units.
Els barrets extravagants es van popularitzar a la dècada de 1980 i als inicis del s.XXI, van reaparèixer, molt presents en celebritats.
A principis del segle XX s'usava comunament a tot el món civilitzat. El seu ús es troba en retrocés des de llavors.
història.
