CHAPEAU

Akubra: Marca australiana de barret, els seus estils d'ala ample són una part distintiva de la cultura australiana, especialment en àrees rurals.

Ayam: Una gorra d'hivern tradicional coreana, utilitzada en la seva majoria per dones en els períodes de Joseon i Daehan Jeguk (1392-1910)

Barret cònic Asiàtic: Barret de palla cònic associat a l'est i sud-est asiàtic. A vegades se'l coneix com barret Coolie.

Barret Cordovès: Barret tradicional d'ala plana i de tapa plana originari de Còrdova, associat amb el ball flamenc i la música, i popularitzat per personatges com el Zorro.

Barret de bruixa / mag: Barret cònic amb una ala ample i corona torçada, tradicionalment utilitzat per mags o bruixes fictícies.

Barret de campana: Barret femení, generalment de feltre, de copa acampanada i ala mínima. Dissenyat per Caroline Reboux, fou el barret femení predominant en la dècada de 1930, i el característic estil garçonne.

Barret de campanya: Barret de feltre o palla d'ala ample amb una corona alta, pessigat simètricament en els seus quatre cantons.

Barret de cistella de préssecs: Barret de dona que és similar a una cistella de fruites cap a dalt. Va ser popular a principis del s.XX.

Barret de copa alta: Barret alt, cilíndric i allargat, fet de material rígid, utilitzat per homes del s.XIX i principis del s.XX. Al principi tenia connotacions revolucionàries, raó per la qual era malvist pels cercles de poder. De França passà a Anglaterra, com el pantaló, i, com aquest, fou reexportat arreu en cloure el període napoleònic i consolidar-se l'estil anglès com a model universal per a la indumentària masculina.

Barret de cuiner: (Toques) Barrets populars al s.XII i XVI a Europa, que van ser revivit als 1930 com vestimenta per cuiners profesionals.

Barret de festa: Barret de forma cònica, portat a festes d'aniversari i de cap d'any.

Barret de jungla: Tipus de barret tou, fet de roba, amb el cim pla i l'ala tova o semirígida, repuntada i d'amplada mitjana, que avui dia equipa molts exèrcits com a lligadura de campanya per a medis tropicals i desèrtics.

Barret de mariner: Barret de palla d'ala plana i corona, inspirat en els barrets dels mariners del s.XIX.

Barret de Papa Noel: Barret vermell puntegut, tallat en pell blanca, tradicionalment associat amb el Nadal.

Barret de pastís de porc: Barret de feltre amb baixa corona plana i ala estreta. Buster Keaton el portà a moltes de les seves pel·lícules.

Barret de Peregrí: Barret d'ala ample que s'utilitza per protegir-se del sol. Altament associat amb els peregrins del Camí de Santiago. Està decorat amb una petxina de vieira per denotar l'estat de peregrí del viatger.

Barret de pescador / Bucket hat: Barret amb ala ample de pendent negatiu fet generalment de tela de cotó resistent com mescla o tela, llana pesada.

Barret de plantador: Barret de palla lleuger, d'ala ampla i corona redona. Utilitzat en algunes pel·lícules.

Barret de roda de carro: Barret d'ala ample i corona baixa, que normalment s'utilitza en angle. Popular des de 1910 però associat a la moda dels anys 40 i 50.

Barret de sami: Barret tradicional masculí dels samis.

Barret de seta: Barret amb una ala apuntant cap avall similar a la forma d'una seta. Popular a la dècada de 1870, però associat al "New Look" de Dior.

Barret fort: Barret de feltre rígid, de copa semiesfèrica i ala girada, generalment de color negre o gris. És típic dels negociants i oficinistes de la ciutat londinenca al principi del s.XX.

Barret Halo: Barret semicircular o circular que emmarca la cara, creant un efecte halo o aureola.

Barret Hardee: Barret de regla pels soldats de la Unió a la Guerra Civil Americana.

Barret Makapili: Cistella de bambú portada sobre el cap cobrint tota la cara amb forats als ulls portada per alguns membres de Makapili, Filipinos que col·laboraven amb el Japó a la Segona Guerra Mundial.

Barret tembel: Barret que és el símbol nacional Israelià.

Barret tirolès: Barret de feltre amb una banda amb cordó i adorn de plomes, originari dels Alps.

Barret-paràigues: Barret fet d'un paraigües que es lliga al cap.

Barretina: Gorra de tela flexible, generalment utilitzat amb la part superior apuntant a baix. Sol ser vermell i ara s'utilitza com símbol de la identitat catalana.

Beanie: Barret de punt que s'utilitza durant l'hivern per proporcionar calor.

Belangkon: Barret tradicional Javanès portat per homes i fet de tela Batik.

Bhaad-gaaule topi: Gorra típica nepalesa.

Bicorni: Un barret de feltre d'ala ample amb el cantó doblegat cap a dalt i fixat per davant i per darrere per crear una forma de banyes llargues. També conegut com a barret amartellat. Utilitzat per oficials militars europeus en la dècada de 1790 i, com comunament es representa, Napoleó.

Birret: Barret pla rematat amb una borla, utilitzat a actes cerimonials.

Birreta: Capell quadrangular de seda acabat amb una borla del mateix color que fan servir els clergues catòlics. El color de la birreta depèn del rang eclesiàstic: de color vermell és pròpia de cardenals, dels bisbes morada, dels canonges negra...

Boina: Gorra rodona, suau, generalment de feltre o de llana, amb una corona plana voluminosa i una diadema d'ala estreta ajustada. Portat per homes i dones i associat tradicionalment amb França, el poble basc i l'exèrcit.

Boina plana: Boina d'home de llana o feltre rodona i suau amb un petit pic a la part davantera.

Bretó: Barret de dona amb corona rodona i cantó profund girat cap a dalt. Es diu que es basa en els barrets usats per treballadors agrícoles bretons.

Busby: Barret pelut amb altura, dissenyat pels Hongaresos contra els talls d'espasa.

Bycoket: Estil de barret portat per dones i homes a l'Europa de l'Oest del s.XIII al XVI. Té una ala ampla que s'aixeca a la part posterior i apunta cap al front com el bec d'un ocell.
Canotier: Barret de palla de copa recta, cim pla i ala curta, plana i rígida, sovint va ornat amb una cinta negra o de color. És una alternativa del casquet de mariner.

Cap dels plans: Un barret lleuger per tot clima, amb una corona arrodonida i un ala ample i plana, dissenyat per John B. Stetson per les demandes de la frontera estatunidenca.

Capirot: Barret de punta cònica amb orificis pels ulls. S'han associat amb el Ku Klux Klan, però és utilitzat en altres contextos com a les processions de Setmana Santa d'Espanya.

Capello romà: Barret rodó d'ala ampla utilitzat pel clergat catòlic romà més tradicional.

Capotain: Barret utilitzat entre els anys 1590 i 1640 a Inglaterra i el nord-oest d'Europa.

Casc colonial: Casc militar de bomba acampanada força alta, amb viseres frontal i posterior, i generalment, amb el cim ornat de cresta o de punta. Portat pels europeus a les colònies tropicals del s.XIX.

Casc de custòdia: Casc tradicionalment utilitzat per la policia britànica mentre es patrulla a peu.

Casc de seguretat: Casc rígid arrodonit amb una ala petita que s'utilitza en entorns de treball tals com la construcció, reparació, etc.

Casquet cilíndric: També anomenat barret de pastiller, és una lligadura rígida, semirígida o flexible, de contorn circular, part superior plana i alçada menor que la mitjana de les gorres. Va ser utilitzat a l'àmbit militar però també als hotels, oficines…

Casquet de caserna: Lligadura militar sense ales ni visera i amb els costats plans i semirígids.

Casquetet: Gorra de visera petita que solen portar els ciclistes.

Caubeen: Boina irlandesa.

Chengziguan: Barret de pèl de cavall tradicional que data de la Txina del s.X, que es va fer popular entre els yangban de la Dinastia Joseon de Corea com una alternativa.

Chullo: Gorra amb orelleres teixien en llana d'alpaca o altres animals en combinació amb fibres sintètiques. És originari de l'altiplà andí de el Perú.

Chupalla: Barret de palla fet en Txile.

Dhaka topi: Gorra típica nepalesa feta d'una tela anomenada dhaka.

Eixtràimel: Lligadura de pell que duen molts jueus haredins casats, entre altres els hassídics, per xabbat o durant altres festivitats jueves. L'eixtràimel es compon d'una banda circular de vellut envoltada de pell.

Fascinador: Petit barret fet comunament amb plomes, flors i/o abaloris. Es posa al cabell amb una diadema, clip o pinta. Com un tocat.

Fedora: Barret de feltre suau amb un cantó mitjà i un plec longitudinal a la corona.

Fez: Barret de feltre vermell en forma de con truncat, comú en els països de parla àrab.

Gat: Barret tradicional coreà portat per homes.

Gatsby: Barret d'ala suau popular a Nova York després del canvi de segle. També conegut com a gorra de venedor de diaris.

Gaung Paung: Turbant utilitzat pels pobles Bamar, Mon, Rakhine i Shan.

Glengarry: Casquet de caserna típicament escocès fet de llana i ornat amb un pompó normalment vermell.

Gorra Ascot: Un estil dur de barret, generalment utilitzat per homes, que data de la dècada de 1900. A vegades s'associa amb el sacrifici de la ramaderia.

Gorra Balmoral: Gorra escocesa tradicional utilitzada amb el vestit de Terres Altes d'Escòcia.

Gorra Beanie: Gorra sense ala, amb o sense una visera petita, una vegada popular entre els nens de l'escola. A vegades inclou una hèlix.

Gorra de bany: Tipus de gorra decorativa que s'utilitza al s.XIX i principis del XX com a roba de dormir o llenceria.

Gorra de Beisbol: Un tipus de gorra de cotó suau i lleuger amb una corona arrodonida i un tros rígid que sobresurt cap al centre.

Gorra de camioner: Similar a la gorra de Beisbol, però amb una ala d'espuma, i una secció posterior de malla transpirable.

Gorra de caçador: Gorra amb cantons al front i darrere i orelleres que es poden lligar juntes sobre la corona o per sota la barbeta. Originalment dissenyat per ser utilitzat a la caça en el clima d'Escòcia.

Gorra de Chilote: Gorra teixida típica de l'arxipèlag de Chiloé. Les gorres estan fetes de llana crua grossa i usualment amb un pompó a la part superior. És popular entre els treballadors de camp d'aquestes illes.

Gorra de cola islandesa: Part del vestit tradicional d'Islàndia.

Gorra de Cricket: Tipus de gorra tova tradicionalment utilitzada pels jugadors de Cricket.

Gorra de Patrulla: Quepis tou amb una visera rígida que el personal militar porta al camp quan no es requereix un casc de combat.

Gorra de pell d'ós rentador: Barret creat a partir de la pell i el pèl d'un ós rentador que es va associar amb homes de la frontera canadenca i estatunidenca dels s. XVIII i s. XIX.

Gorra de plat: Lligadura rígida o semirígida composta d'un plat, una banda i una visera. Característica de la marina mercant, l'oficialitat militar i certs cossos policials i funcionaris.

Gorra de tudor: Gorra acadèmica negra, rodona i suau, amb una borla que penja d'una corda subjectada al centre de la part superior del barret.

Gorra de Whoopee: Gorra feta amb el barret de feltre d'un home amb l'ala adornada amb talls.

Gorra d'estudiant: Gorra utilitzada per estudiants universitaris en diversos països europeus.

Gorra de "ximple": Barret cònic, comunament alt i fi, portat al final del s.XIX i principis del s.XX per estudiants com a càstig i/o humiliació. Sovint presentava una gran D (dumb, dunce) majúscula al seu costat.

Gorra Frígia: Lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre. Era distintiu dels lliberts a l'època romana (esclaus alliberats).

Hennin: Lligadura en forma de con usat a la baixa edat mitjana per les dones europees de la noblesa.

Homburg: Barret de feltre amb ala perimetral rígida i girada amunt, i la copa del qual, lleugerament inclinada, duu una arruga profunda tot al llarg de la part superior i sovint un pinçament a cada costat.

Jaapi: Barret tradicional d'Assam, Índia.

Karakul: Barret fet del pèl de les ovelles de raça Qaraqul, portat per homes a Àsia Central i Sur i popular entre líders soviètics.

Kofia: Barret cilíndric amb corona plana, portat per homes a Àfrica de l'Est.

Kolah Namadi: Barret de feltre típicament portat per homes a les àrees rurals d'Iran.

Kolpik: Barret de pèl marró portat per jueus hassídics.

Kufi: Gorra curta originària d'Àfrica.

Kufiyya: Mocador tradicional d'Orient Mitjà i Aràbia teixit amb cotó o lli, i portat embolicant el cap de diverses maneres per tal de protegir el cap del fred i del sol, també de la sorra. Sovint subjectat amb un cordó.

Mathal: Barret portat per treballadors de les granges de Bangladesh i Est- Índia.

Mig barret: Barret que cobreix només la meitat del cap, especialment popular a la dècada de 1950.

Mitra: Peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.

Montera: Barret de ganxet utilitzat per torers.

Ombra d'ulls verda: Tipus de visor utilitzat per comptables, telègrafs, editors de còpies...a finals del s.XIX per disminuir la fatiga visual.

Pakul: Barret rodó de llana enrotllada amb una part superior plana, comú a Pakistán i Afganistàn.

Pamela: Barrets d'ala molt ample utilitzats per les dones en ocasions especials, i només de dia. L'etiqueta dicta que la pamela no s'ha de retirar durant la jornada.

Panamà: Barret de palla que imita la forma del barret de feltre, fet a Ecuador.

Papalla: Barret de llana d'home portat a tota la zona Caucàsica.

Passamuntanyes: Pel cap, generalment fet de teles com cotó i polièster, que cobreix tot el cap exponent només la cara o part d'aquesta. A vegades només els ulls. També és coneguda com a màscara d'esquí.

Pell d'ós: Barret pelut amb altura, originalment dissenyat per protegir a la brigada de Guàrdies de Londres, Inglaterra, contra els talls d'espasa. Se sol confondre pel Busby.

Qeleshe: Gorra tradicional portada per homes albanesos, de la qual la forma canvia segons la regió.

Quepis: Barret de militar genèric, amb la corona plana i circular i un visor.

Quipà: Petita gorra ritual emprada per cobrir parcialment el cap utilitzada tradicionalment pels homes jueus.

Rastacap: Gorra alta, rodona, usualment feta de ganxet i de colors brillants, que utilitzen els rastafaris i altres amb rastes per guardar el seu cabell.

Rogatywka: Gorra de camp del exèrcit polonès, més popular durant la Segona Guerra Mundial.

Sajkaca: Barret nacional serbi.

Salakot: Barret tradicional a les Filipines.

Solideu: Casquet de seda que porten el Papa, els bisbes i alguns eclesiàstics per cobrir-se el cap. Només se'l treuen davant Déu o durant algunes parts de la Missa.

Sombrero: Barret mexicà amb una corona cònica i una ala molt ample en forma de plateret, fet de pelfa de feltre.

Songkok: Gorra utilitzada a Indonèsia, Brunei, Malàisia, Singapur, Filipines i Tailàndia entre homes musulmans.

Sou'wester: Gorra pluvial plegable que és més llarg per darrere per protegir completament el coll. S'utilitza per pescadors, etc.

Stetson: També conegut com a barret de vaquer. Barret de copa alta i ala ample, amb una banda per la suor a l'interior i una banda decorativa a l'exterior. Es personalitza arrugant la corona i enrotllant l'ala.

Tam o' shanter: Tipus de boina característicament escocesa, versió informal de la boina balmoral, amb què comparteix els ornaments del pompó i les cintes.

Taqiyah: Gorra de tela rodona utilitzada per homes musulmans.

Touque: Al Canadà, barret de punt utilitzat a l'hivern, generalment fet de llana.

Trilby: Barret d'home de feltre suau amb una corona amb osques profundes i una ala estreta que es gira cap enrere.

Tricorni: Barret suau amb una corona baixa i ala ample, subjectat a ambdós costats del cap i a la part posterior, produint una forma triangular. Portat pels europeus del s. XVIII.

Tubeteika: Gorra rodona, lleugerament punteguda, amb brodats o aplics. Utilitzada a tota Àsia Central.

Turbant: Lligadura que consisteix en una sola peça de tela en forma de bufanda enrotllada al voltant del cap o d'un barret interior.

Turbant cobert: Moda que es remunta al sXVIII, en la que la tela es modela al cap, ocultant la major part o tot el cap. Es diu que els dissenys originals estan inspirats als turbants de la Índia i l'Imperi Otomà.

Ushanka: Barret de pell rus amb orelleres abatibles.

Vueltiao: Barret colombià de trenes de palmeres seques i teixides en negre i caqui amb figures indígenes.

Xacó: Morrió amb visera; és a dir, és una lligadura militar rígida, de forma cilíndrica, de l'alçada d'un barret de copa alta.

Xamberg: També anomenat barret de mosqueter, és un barret tou, d'ala ampla i copa relativament baixa, amb una ala plegada (generalment l'esquerra, a vegades les dues) que subjecta la copa amb bagues o fermalls. Generalment és fet de feltre i pot incorporar coses com plomes.